|
|
 |
La vila és a la vora de l'antic castell de Llorenç, del qual troben les primeres
referències datades a l'inici del S. VIII (710-712). El Castell ha sofert diverses transformacions al
llarg dels temps. Al segle XIV va passar a mans dels prelats de Tarragona, els quals van ordenar la
construcció de l'església. A partir de l'edificació de l'església es quan el poble comença a créixer i es
formen nous carrers.
En el transcurs del mateix segle, el castell va passar a ser propietat del senyor Bernat de Tous, que
adquirí la seva jurisdicció, juntament amb la del castell de Lleger, nucli que va estar unit a Llorenç
del Penedès fins al s. XIX.
|
|
En el segle XVII a Llorenç encara pervivia el règim feudal. El volum de rendes pagades
per la població humil a l'església era considerable. Altres propietaris del castell de Llorenç van ser
la família Ponç, els Desbosc (s. XVII), els Foixà (s. XVIII) i els barons de Maldà.
Durant els anys del canvi de segle es produïren dos fets que provocaren l'empobriment de l'economia de
la zona: d'una banda, l'enduriment de les condicions dels contractes agraris i, de l'altra, la invasió
de la fil·loxera a la comarca.
Des del punt de vista polític, el poble estava dominat pels propietaris o cacics locals, dividits en dos
partits diferents aglutinats en dos locals privats: Can Marçal i la Sala de Baix. Quan Llorenç, a mitjan
del segle passat, inicià l'arrencada econòmica, augmentà la població i aparegué un fenomen que
s'aniria reproduint amb una certa regularitat: l'associacionisme.
|
 |
|
 |
L'any 1889 es fundà el Centre Moral i Instructiu, el 1918, el Sindicat Agrícola i Caixa
rural, actual Societat Cultural i Recreativa, ambdues entitats amb inquietuds culturals i d'esbarjo
similars, tot i que amb diferències polítiques i religioses. Aquestes dues entitats van fer possible la
fundació el 1920 del Sindicat Agrícola de Llorenç, actual Cooperativa Agrícola i Caixa Rural .
|
|
| | |